Comptadors mallorquins
A alguns portals de graners, cellers i molins, hi ha unes retxes més o manco verticals d’uns 5 a 7 cm (la mida és variable), col·locades una al costat de l’altra, de vegades enllaçades per una línia horitzontal. Aquest conjunt de retxes són uns comptadors, segons un sistema emprat per comptar els productes emmagatzemats en aquells endrets. És una comptabilitat a la vista.
La seva tipologia és variable. Uns tenen les retxes verticals, altres són pura energia controlada, perquè les dites retxes estan limitades per dues d’horitzontals, una a cada cap de la fila unint els extrems, i encara altres són traços desiguals i lliures totalment.
El ritual de servir-se d’una tatxa o un altre objecte punxant per gravar uns solcs en el marès demana desplegar molta força i concentració, el puny estret del camperol subjectant el punxó que llaura en el marès uns solcs perdurables, persistència en el temps del dit ritual, testimoni de la comptabilitat pairal i de la seva existència arrelada a la terra, als usos i costums propis. Darrere cada traç, hi ha una geografia ecològica, on l’home mallorquí estava immers: llengua, maresos, arquitectura, manera de fer les coses i manera d’esser.
Si observam l’essència d’aquests gravats, veiem que consten bàsicament de retxes verticals separades unes de les altres, establint un diàleg entre retxa i espai buit: perquè la retxa tengui personalitat pròpia, ha d’estar aïllada, envoltada d’un espai lliure, sense res, ha d’alenar. Buit i retxa es van succeint, es complementen, un no pot existir sense l’altra. És una plasmació intuïtiva, subconscient, de les forces de la vida a la naturalesa.
Els sistemes duals, positiu i negatiu dels àtoms i del magnetisme, sistemes binaris matemàtics (els ordinadors operen amb base 1), el bo i dolent dels codis morals, el yin-yang de la filosofia oriental, etc.
L’autor d’aquestes incisions era un home fortament arrelat a la terra. Quan havia de començar qualque feina, aixecava els ulls al cel per triar el moment més propici: santoral, lluna, sol, etc. Avui diríem que formava part d’un sistema ecològic on se sentia integrat plenament. Només el coneixement profund del fet local i el seu entorn ens permet esser universals. Aquesta paraula ve de “universitas”, desenvolupament del coneixement humà i moral de l’home, idea que xoca frontalment amb la idea de globalització, paraula derivada de “globus”, estructura superficial que no té res dedins, on l’economia salvatge prima per damunt de tota altra consideració, ecològica, moral o estètica.
En contemplar aquests gravats, hem d’induir tot quant hi ha a darrere. És una finestra oberta que ens permet guaitar a altre temps, veure l’home que els va fer en el seu entorn natural i humà, reconèixer el patrimoni que ens ha deixat i fer nostra l’obligació no escrita de conservació i transmissió de tot aquest bagatge ancestral a les generacions vinents.
CODI NUMÈRIC ANTIC
Trobat a llindes de graners, molins, cellers, etc. oa les portes dels mateixos a Mallorca.
CLASSIFICACIÓ
Traços verticals o inclinats un darrere l’altre, representant cada traç en una unitat.
Traços verticals o inclinats guiats per una o dues línies horitzontals, cada traç representa una unitat.
Traços verticals o inclinats agrupats per una línia horitzontal que els defineix.
Traços verticals o inclinats creuats per una línia horitzontal en els marges dels quals hi ha punts o creus que defineixen un grup.
Traços verticals o inclinats de diferent altura definint grups, creuats o no per una línia horitzontal.
ALTRES COMPTADORS
Comptadors d’era:
Pedres amuntegades dins de cercles ordenats de dreta a esquerra en unitats, desenes, centenes, etc.
Es comença col·locant pedres d’una a una a cercle de les unitats, situat a l’extrem de la dreta, quan es tenen nou pedres cal seguir comptant i es col·loca una pedra en el cercle de les desenes, es treuen totes les pedres de l’cercle de les unitats i es torna a començar igual amb les desenes.
Comptadors de canya i albó:
S’emprava per controlar deutes contretes mitjançant osques o dobles osques a la canya o albó.
Doble osca equival a:
1 dur = 5 pessetes 20 reals.
Mitjana osca equival a:
10 rals = 2,5 pessetes
Per poder plasmar quantitats mitjançant ratlles he elaborat un codi amb Copy-Right -B-500790910 i acceptat pel REGISTRE GENERAL DE LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL amb el nº – 00/20013/421.
CODI PROPI
INSPIRAT EN ELS ANTERIORS
Traços verticals o inclinats agrupats per una línia-guia horitzontal que els limita i agrupa. Cada traç inclinat o vertical és una unitat. El conjunt d’unitats agrupades per la línia horitzontal representa el nom d’unitats. Disposant diversos números seguits tenim la xifra a representar.
